Arriba la crisi i desapareix el medi ambient


Exactament igual que en una comèdia quan per una porta entra el marit i per l’altra marxa l’amant veig desconcertada que a la nostra societat per una porta ha entrat la crisi i per la del darrera, amb vergonya i deshonor, ha desaparegut el medi ambient. Clar i català, el medi ambient ha passat a ser una maria. Primer, s’aboleix el departament de Medi Ambient de la Generalitat perquè s’ha d’estalviar. Després, ens diuen que aquest estiu no es recolliran els sòlids del mar i ara la llei Òmnibus es prepara per ser més permissiva amb les motos al seu pas per boscos i zones forestals.

No només això, les traves burocràtiques que havien d’impedir fer bestieses ambientals, desapareixen en nom de la diligència i l’economia i el debat de les nuclears ni es planteja. Mentrestant, ahir, els nivells de contaminació a Barcelona van tornar a batre rècords. Amb aquest panorama, les empreses que venen productes curosos amb el medi ambient es mereixen una ovació.

Ens estem relaxant amb el medi ambient i el medi ambient no pot ser una assignatura secundària. M’explicaven l’altre dia que a Austràlia els casos de càncer de pell són molt abundants. A partir d’aquí, la societat està molt conscienciada i fins i tot hi ha gent vegetariana amb el rerefons ambiental.

Em pregunto si nosaltres serem capaços de cuidar el medi natural i el medi ambient sense haver d’arribar a solucions dràstiques? La nostra cultura humanista serveix d’alguna cosa?

Anuncis

1 comentari

Filed under Actualitat

One response to “Arriba la crisi i desapareix el medi ambient

  1. La desaparició del departament de Medi Ambient no és dolenta. …
    … sempre i quan la “realitat” sigui plenament ambientalista. Un depatament fort dedicat a territori i infraestructures, i amb consciencia ambiental, pot fer més que un departament de medi ambient marginat. I qui diu “infraestructures” també pot dir “economia (amb consciència ambientalista)”, “comerç i indústria (amb consciència ambientalista)”…
    És més: o tenim aquesta consciència o allò del judici final i la fi del món serà de debò… i aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s