Una història real

Dimarts a la tarda vaig agafar el tren per anar a Barcelona. El tren anava més o menys ple però sense les aglomeracions que acostuma a haver-hi de bon matí. A Mataró, puja un noi negre i s’asseu en un seient que dóna al passadís. Al seu costat, el seient que dóna a la finestra, a la banda de muntanya de la línia del Maresme, queda lliure. El tren, a mesura que avancem, es va omplint cada cop més. Arriba un moment que hi ha gent dreta i tot. Sense ser la humiliació dels matins, posem que hi ha mitja dotzena de persones dretes. El seient del costat del noi negre continua lliure. Ningú s’hi asseu. El seient del costat del noi negre va continuar lliure fins que tant jo com ell vam baixar a la plaça Catalunya.

Anuncis

2 comentaris

Filed under Actualitat

2 responses to “Una història real

  1. Zuric, o Winterthur, o no sé on. Un noi català (jo, alias @afn691 … ja em coneixes) seu comfortablement en un tren suís. El costum és preguntar si els seients “buits” estan “lliures” encara que ho vegis. Entra un noi indi o bengalí o paquistanès. Pregunta “ist frei?” per un seient. Un home de negocis li diu “nein!”. I segueix dient més o menys que “cap seient d’aquest tren està lliure per a tu”.
    M’aixeco, i li dic al noi “meine sitzplatz ist frei”. I em busco un altre seient, a prop, que a mi sí que em diuen que està lliure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s