La desmesura del poder

El que més m’agrada d’El Sha de Kapuscinski és el subtítol: la desmesura del poder. La desmesura del poder que respira tot el llibre és tan gran que, de vegades, fa somriure. És increïble. Semblen històries de Lepe, de “Jaimito”, històries dolentes, surrealistes i, tanmateix, reals. Som a l’Iran a l’any 1980. Som amb Kapuscinski en una habitació d’hotel, fosca, vella i bruta, amb moltes fotografies. M’imagino les imatges desordenades i escampades sobre el llit desfet i Kapuscinski posant ordre a aquest caos.

El llibre ens explica a través de fotografies, que nosaltres veiem únicament a través dels escrits de Kapuscinski, què ha passat, quin desordre ha viscut el país per acabar amb el sha. Com ha pogut caure un dictador com ell, quan ho tenia tot tan ben lligat. La desmesura del poder del sha és la desmesura del poder de qualsevol dictador i Kapuscinski podria tenir un subtítol universal a gairebé tota la seva obra.

Amb el pretext de les fotografies entrem en records i vivències de gent que ens fan entendre l’estil de vida del sha i el motiu de la seva caiguda. Entrem en el que pensen els iranians, en el que senten, en la impotència de no poder canviar les coses i, el que és pitjor, en acostumar-se a la dictadura i a la corrupció. En no escandalitzar-se davant de res.

Kapuscinski ens acosta al terror de la Savak. La Savak és un gran germà. La policia d’estat, plena d’espies. Qualsevol pot ser de la Savak igual com qualsevol podia ser de l’Stasi. Tothom és espia de tothom. No et pots refiar de ningú. Som en un país on la gent no té per menjar, però, en canvi, parlem d’un país que s’enriqueix amb el petroli i que inverteix els diners amb armes, objectes de luxe i vehicles militars. Tots aquests objectes que vénen d’Estats Units i de països desenvolupats quan arriben a l’Iran, es fan malbé. No es poden desembarcar perquè els ports són petits i no donen a l’abast. No es poden transportar perquè no hi ha carreteres. La imatge d’helicòpters i tancs d’última generació al mig del desert morint-se de fàstic mentre el poble es mor de gana, fa posar la pell de gallina.

I enmig de tot això, parlem de la gent normal, innocent, analfabeta, pobra, treballadora, avesada a la desmesura del poder. Parlem  de xiïtes i sunites. Parlem de poesia i de cultura i de com la desmesura del poder fa caure el sha.

PD. A l’acabar el llibre Kapuscinski adverteix: “la maxa del dèspota no significa per a cap dictadura la seva mort definitiva”.

Anuncis

2 comentaris

Filed under La meva biblioteca

2 responses to “La desmesura del poder

  1. És un dels meus llibres de capçalera. Gràcies per rercordar-lo i recuperar-lo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s