HHhH

Laurent Binet

HHhH de Laurent Binet, premi Goncourt a la primera novel·la 2010, té tots els ingredients per ser una gran novel·la. A alguns amics meus amb els qui acostumo a compartir gustos literaris els hi ha agradat molt. Una persona fins i tot em va arribar a dir que HHhH és la novel·la que li hauria agradat escriure.

HHhH és una combinació d’història i metaliteratura. Ens situem a Praga el 1942 amb dos paracaigudistes que no deixen de ser dos bons nois amb molta joventut i poca experiència que reben l’encàrrec de matar Heydrich. HHhH hauria pogut ser aquesta història ben explicada. En canvi, Laurent Binet s’embolica, marxa de la història, torna a la història, s’inventa aspectes que són impossibles de saber avui, explica que s’ha inventat els aspectes impossibles de saber avui i combina, segons alguns magistralment, realitat i ficció sempre honestament perquè sempre assenyala el que és ficció.

Des del meu punt de vista, la història en sí, supera la ficció. La història és tan bona que no cal posar-hi més pa que formatge. HHhH és una història real, amb intriga, basada en la bona fe i els esforços de la gent valenta i humil que conformava la resistència. HHhH és una història en què mor el dolent i en què a l’últim moment, quan tot va rodat, tot es torça.  Amb tot això, aquest llibre m’hauria hagut d’agradar però, en canvi, se m’ha fet pesat. Vull pensar que sóc l’única que no ha sabut apreciar la gràcia d’HHhH i que els lectors d’aquestes línies el disfrutaran… com ho han fet molts altres blocaires.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under La meva biblioteca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s