Octubre

Llibre de Miquel Pairolí
Començo confessant que he llegit Octubre quan Miquel Pairolí ja no hi és. Continuo confessant que no coneixia personalment l’autor i que l’he llegit molt. L’he llegit a les seves cròniques al Punt que feien que assentís mentre el llegia, o que em provocaven un somriure entremaliat mentre girava la plana.  El vaig descobrir llegint El manuscrit de Virgili. Deliciós. Un company que coneixia l’autor i que sabia que m’havia agradat molt la novel·la em va animar a escriure a Pairolí i a fer-li saber. Em va fer vergonya i no ho vaig fer. Ara és massa tard.

Octubre és un dietari intimista que evidencia un gran escriptor. Miquel Pairolí ens parla de les estacions, del fred i la calor, del vent, amb els noms dels vents que avui no sabem, de les pluges, dels incendis, de petits plaers com prendre la fresca, llegir un bon llibre, conversar, un bon àpat. Pairolí descriu uns paisatges amb flors, plantes i ocells  i ho fa tan bé que quan els llegeixes és ben bé com si fossis allà.

De què tracta Octubre? De res especial i de tot: de la vida i de la mort, de l’amistat i de l’amor, de la manera de fer d’abans. Abans es contemplava la vida, sabíem el nom dels vents, les plantes i els ocells. Avui hem perdut aquesta cultura.

Hi ha una frase de Gabriel García Márquez que em fa pensar molt en Octubre.  Deia García Márquez que totes les persones tenen una vida pública, una de privada i una de secreta. Doncs això, Octubre és una mica la vida privada de Pairolí

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under La meva biblioteca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s