Cinquanta ombres d’en Grey

Captura de pantalla 2013-01-29 a las 19.46.32

En un país amb uns índex de lectura irrisoris de vegades apareixen fenòmens literaris que aboquen a moltes persones als llibres. D’exemples en tenim a cabassos: L’ombra del Vent, El codi da Vinci, Els homes que no estimaven a les dones i l’últim Cinquanta ombres d’en Grey. Tots aquests llibres han acostat la lectura a moltes persones que habitualment no llegeixen i que s’han vist captivades per una narrativa fàcil, entretinguda i divertida.  Molts d’aquests best sellers han generat debat perquè alguns pensen que no són literatura. Hi ha persones que creuen que la literatura només és Dickens, Stendhal i els grans de les lletres però la literatura abarca molt més i  “Cinquanta ombres d’en Grey” d’ E.L. James també ho és amb el permís dels lectors més elitistes.

La triologia de Grey: Cinquanta ombres d’en Grey, Cinquanta ombres més fosques, Cinquanta ombres alliberades és una obra adreçada a un públic femení. L’han classificat de novel·la eròtica però tot i que hi ha molt de sexe, és una novel·la romàntica amb dosis considerables de sucre i protagonitzada pel príncep blau del segle XXI, que és en Cristian Grey. I com que al segle XXI hem superat els bons i dolents sense matisos aquí tenim en Cristian Grey, home jove, irresisible, de molt bon veure, ric, culte, amb sentit de l’humor i triomfador en els negocis que és el mateix Cristian Grey masclista, controlador, manipulador, fred i insegur. Aquest home inicia una relació amb Anastasia Steele una dona de 21 anys, jove, guapa, culta, innocent, inexperta, maldestre de vegades i, sobretot, verge. Diuen que la clau de l’èxit és que a totes les dones els agradaria conèixer a un Cristian Grey i que les lectores s’identifiquen amb la protagonista femenina.  No sé si és tan senzill però aquesta triologia és com un guió cinematogràfic, amb molt de diàleg i poca descripció. De fet, EL. James només descriu acuradament les escenes de sexe. No tingueu prejudicis: llegiu i busqueu qualsevol semblança amb la realitat.

PD. Aquest llibre té una banda sonora fantàstica. Estigueu al cas de les cançons que escolten els protagonistes.

PD2. Si voleu veure el pis d’en Grey. Cliqueu aquest enllaç.

PD3. Quin dels tres llibres us ha agradat més? A mi el primer. Coincidim?

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under La meva biblioteca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s