De què parlo quan parlo de córrer

Captura de pantalla 2013-06-11 a las 19.31.32

De què parlo quan parlo de córrer d’Haruki Murakami és un llibre que us agradarà si sou fans de Murakami, us apassionarà si sou fans de l’autor i a més a més teniu l’afecció de córrer però el més important és que aquest llibre us pot agradar fins i tot si no us agrada córrer i no us agrada particularment l’autor. I això sí que té mèrit.

Un lector em deia l’altre dia que fins ara ha intentat llegir un parell de novel·les del japonès i que li ha costat d’entrar-hi perquè l’ha trobat “espès”. Aquest llibre, tan diferent a tot el que ha fet fins ara Murakami, pot ser una bona porta d’entrada a l’autor perquè, de fet, això del córrer és només una argúcia per escriure unes mitges memòries. Estic segura que als fans de Murakami els agradarà saber com viu i com és l’autor. Ara bé, els que no són fans de Murakami també poden trobar interessant saber com viu el japonès, què pensa, quins hàbits de feina té i com surt la inspiració d’un escriptor disciplinat.

Amb l’excusa de la seva afecció al “footing”, descobrim que Murakami és un home introvertit, poc sociable, tímid, discret i molt tenaç. No ens parla de què parla quan corre perquè quan es corre no es parla o es parla poc. En aquest llibre descobrireu com Murakami va passar de barman a novel·lista i com gràcies a una voluntat de ferro ha fet triatlons i maratons. De què parlo quan parlo de córrer és un llibre  de valors. No és un llibre de lectura imprescindible però és un llibre maco de llegir.

PD. Dissabte passat Murakami va publicar un article a El Pais en què tractava sobre l’atemptat a la marató de Boston. Vaig trobar que era com un capítol més d’aquest llibre.

Anuncis

1 comentari

Filed under La meva biblioteca

One response to “De què parlo quan parlo de córrer

  1. carles bagó

    Quin magnífic comentari del llibre, Laura. L’he llegit dues vegades, en català i en anglés i com a corredor i esportista poques vegades m’he sentit tant identificat. Verdaderament, penses i sens com l’autor.
    I gracies pel link del article que desconeixía. Vaig llegir una entrevista al Boston Globe a la germana d’una de les víctimes del atemptat, peró deconeixía aquest d’en Murakami, tot i que sabia que habia entrenat a l’hivern al costat del riu Charles per que ho explica al llibre.
    Un llibre amb ànima, i per l’ànima.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s