El peor viaje del mundo

El peor viaje del mundo. Apsley Cherry-Garrard

El peor viaje del mundo d’Apsley Cherry-Garrard

La que havia de ser la primera expedició en trepitjar l’Antàrtida resulta que va ser la segona. Ens situem entre els anys 1910 i 1913 i l’encapçalava el britànic capità Scott.  El peor viaje del mundo d’Apsley Cherry-Garrard  narra les aventures dels britànics que amb un pam de nas van veure com els noruegs se’ls van avançar per un mes.  I per si això no fos poc part de la tripulació inclòs el capità Scott va morir tornant del pol. Apsley Cherry-Garrard va participar al pitjor viatge del món. Tenia 21 anys i era el segon membre més jove de la tripulació. El llibre ens descriu unes condicions de vida que només l’infern deu poder superar.

“L’exploracio polar és la forma més radical i alhora més solitària de passar-ho malament que s’ha concebut“. Són paraules d’Apsley Cherry-Garrard que entre el 1910 i el 1913 va participar a l’expedició a l’Antàrtida liderada pel capità Scott. Dir que les van passar magres és quedar-se curt. Amb els guants i l’abric de principis del segle passat, a temperatures que van arribar a 40 i 50 sota zero, amb vent, amb gana permanent, caminant per una terra que requeria uns esforços titànics; l’alè se’ls congelava, les mans, els peus, les galtes… Els cabells es tornaven blancs i no de neu i els van canviar el color dels ulls. Si el viatge va ser duríssim físicament, psicològicament tampoc va ser fàcil. No obstant, els membres de la tripulació tots científics i bastant forts van descobrir el valor de l’amistat, la solidaritat i  el bon humor i van caminar i viure per paisatges tan inoblidables com perillosos.

L’expedició pretenia ser la primera en trepitjar l’Antàrtida però per un mes no va poder ser. Quan el capità Scott va arribar al pol  va descobrir atònit que Roald Amundsen se’ls havia avançat i va veure com la bandera noruega ja onejava al pol. “Déu meu aquest és un lloc espantós” va escriure al seu diari. A la tornada, un cúmul de nefastes circumstàncies: una tempesta, poc menjar, cansament acumulat i falta de combustible per escalfar-se va fer morir cinc homes que era tota l’expedició que havia arribat al pol. El pitjor viatge del món, però, no va ser únicament un viatge de descobridors, era també una expedició científica i per això no es pot parlar de fracàs de manera contundent. Apassionants les planes en què l’autor explica la seva experiència amb esforços sobrehumans per recollir ous del pingüí emperador i per emocionar-se quan els va anar a veure al museu natural anys després. També són memorables els passatges que parla de les foques i les orques, els ponis i els gossos. Aquesta és un llibre de grans aventures.

Advertisements

1 comentari

Filed under Literatura de viatges

One response to “El peor viaje del mundo

  1. Retroenllaç: Atrapats al gel | laurajuanola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s