En busca de las fuentes del Nilo

En busca de las fuentes del Nilo. Tim Jeal

En busca de las fuentes del Nilo. Tim Jeal

En busca de las fuentes del Nilo de Tim Jeal ens porta a mitjans del segle XIX a les travessies dels grans exploradors britànics plenes d’aventures primer i a la colonització d’Àfrica després. Jeal recull les mítiques històries de Livingstone i Stanley, les baralles de Burton i Speke i la història d’amor de Baker i Florence però també les conseqüències de les peripècies dels exploradors que si van començar amb fins lloables van acabar amb interessos polítics i econòmics de conseqüències que encara avui  s’arrosseguen. Aquest llibre és un assaig que encomana passió per Àfrica i per l’aventura. Tim Jeal repassa la rivalitat entre Burton i Speke i la història d’amor de Baker i Florence. Tots volien conèixer el gran secret del Nil, on neix i per què porta aigua tot l’any malgrat que hi ha períodes de profunda sequera.  Per fer-ho van participar en expedicions caminant durant mesos milers de kilòmetres. Els grans exploradors van veure paisatges paradisíacs però també van passar-les magres arriscant les seves vides constantment, havent de lluitar contra la malària, causa de la mort de molts aventurers, havent de pagar peatges quan passaven pels diferents regnes, havent de lluitar contra els traficants d’esclaus que havien pervertit Àfrica. El seu idealisme va ser real però va desembocar en interessos comercials  i en l’explotació de recursos minerals. Jeal s’encarrega de recollir totes les històries i constrastar-les. L’autor explica com el 1870 l’hegemonia industrial de Gran Bretanya arriba al seu zènit i com a partir de 1880 i 1890, les colònies africanes comencen a ser cabdals per mantenir el pes de Gran Bretanya.

Tim Jeal relata al llibre la creació d’Uganda país format per diversos regnes entre els quals el de Buganda i Bunyoro, a més de grups ètnics del nord, entre d’altres. En resum, trobem un país amb moltes diferències entre nord i sud. Al sud, hi viuen bantús i al nord, ètnies nilòtiques com els acholi o els karamajong. Els acholi, alts i robustos, van ser considerats pels britànics ideals per treballar a l’exèrcit i a la policia d’Uganda i al 1960 eren el grup més nombrós de l’exèrcit. Amb la independència d’Uganda, el 1962, Milton Obote va ser elegit president. Obote era fill del nord d’Uganda, de l’ètnia langi, i tenia el suport dels habitants del nord, també dels acholi, així que va reforçar l’exèrcit amb més membres de les ètnies del nord. Quan l’actual president Yoweri Museveni, que és del sud, es va fer amb el govern el 1985 una de les primeres accions que va emprendre va ser enderrocar els generals acholi. Com a resposta a la decisió presidencial es van produir moviments de defensa revels al país dels acholi. Entre aquests, l’Exèrcit de Resistència del Senyor, conegut per les sigles LRA i que liderava  Joseph Kony. Museveni va aturar molts moviments revels però no el de Kony. Els acholi no van donar suport al moviment de LRA i Kony va reaccionar atacant aquesta ètnia, a qui considerava col·laboracionista, raptant nens i cometent crims massius que van comportar que bona part de la població s’hagués de traslladar a camps de refugiats per garantir la seva seguretat.  El conflicte va acabar desestabilitzant el nord d’Uganda. Tim Jeal especula que el president no hauria fet prou per acabar amb Kony i el conflicte amb els acholi, amb qui no confia.  Actualment, aquest conflicte està resolt. Kony ha fugit i el nord d’Uganda està en pau. Vistos els fets l’autor es pregunta com de diferent seria la història d’Uganda si els grans exploradors no haguessin passat pel regne de Buganda.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Actualitat, Literatura de viatges

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s