Los asesinos entre nosotros

Los asesinos entre nosotros de Simon Wiesenthal

Los asesinos entre nosotros de Simon Wiesenthal

Los asesinos entre nosotros de Simon Wiesenthal és un clàssic que evidencia les dificultats que hi va haver per condemnar els nazis i com aquests es van organitzar per eludir la justícia. El llibre són les memòries d’aquest jueu que miraculosament va aconseguir sobreviure a una dotzena de camps de concentració. Després de ser alliberat va decidir dedicar la seva vida a fer justícia, a treballar en favor dels refugiats i a perseguir infatigablement als nazis.

Simon Wiesenthal és un exemple de bondat, fortalesa humana, justícia i rectitud. Després de viure l’infern nazi podria haver intentat oblidar però en lloc d’això va fundar un centre a Linz (Àustria)  per ajudar als jueus a buscar els seus parents desapareguts i per seguir la pista dels nazis que vivien en llibertat.  Aprofitant la seva formació d’arquitecte, Wiesenthal va començar a construir l’edifici pels fonaments i va establir una relació històrica dels fets quan la memòria dels testimonis era recent. Després de la guerra hi havia més de 100.000 supervivents dels camps de concentració i Wiesenthal va crear una xarxa de corresponsals per entrevistar-los i prendre’ls declaració sobre els assassinats, tortures i experiències viscudes amb els SS, tot amb dates exactes i declaracions jurades. A partir d’aquí va crear un fitxer amb els llocs on hi havia hagut crims nazis, un altre amb els noms dels criminals (22.500 noms) i un tercer amb el dels testimonis. Aquests fitxers es van utilitzar ens els judicis de Nuremberg.

Wiesenthal és conegut com el “caçador d’Eichmann”  perquè el seu paper va ser cabdal perquè els serveis secrets israelians el poguessin capturar. També va destapar el membre de la Gestapo que va descobrir Anna Frank i que el 1963 era membre en actiu de la policia de Viena. Quan va ser detingut va reconèixer que una setmana abans s’havia comprat el diari d’Anna Frank per veure si hi sortia (naturalment va quedar decebut)  i va afegir “Hauria hagut d’agafar el diari i així ningú hauria sentit parlar ni del diari ni d’Anna Frank”.

L’autor va repassant al llarg del llibre històries dels nazis com Martin Bormann, Franz Murer o Franz Stangl i evidencia com molts  no van ser jutjats. Molts nazis van justificar-se assegurant que ells únicament executaven ordres i que per tant, al seu entendre, no tenien responsabilitats. El llibre deixa un gust agredolç. Dolç perquè Wiesenthal fa que admirem persones amb la seva rectitud i tenacitat però agre perquè molts nazis no van pagar pel que van fer i perquè els estats van fer la vista grossa.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under La meva biblioteca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s