La campana de cristal

La campana de cristal de Sylvia Plath

La campana de cristal de Sylvia Plath

Un dels regals d’aquest Nadal són els diaris complets de Sylvia Plath (Boston 1932- Londres 1963) traduïts al castellà i que es van publicar en anglès l’any 2007. A l’espera de llegir-los, començo per la seva novel·la mig autobiogràfica La campana de cristal,  en què aquesta poeta americana explica, amb noms canviats,  la seva etapa d’estudiant brillant, l’agitada i glamurosa vida social a Nova York en contrast amb la vida calmada i tranquil·la als sanatoris on sembla que el temps no passi. Sylvia Plath  ens parla de la seva depressió i de la vida als anys 50 a Estats Units. 

Sylvia Plath se sent angoixada, tancada en una campana de vidre de la que lluita infructuosament per sortir, afectada per una depressió. Aclaparada per la pressió familiar i social per la seva recuperació, per la seva carrera professional, per tenir èxit amb els homes, per ser competitiva en el món de la literatura, per tenir una vida que li plagui. Plath va escriure la novel·la, la seva única novel·la, amb el pseudònim de Victoria Lucas  i un mes després de publicar-se va suïcidar-se.

La protagonista de La campana de cristal es diu Esther Greenwood i es troba a Nova York després de guanyar un concurs literari d’una revista de moda. Des de Nova York explica les seves experiències en l’ambient de les últimes tendències. Té el que qualsevol podria desitjar, roba a l’última moda, oportunitats a dojo i excel·lents oportunitats professionals però no ho disfruta perquè sent que no està donant tot el que hauria de donar. De sobte, sembla com si haver guanyat el concurs literari hagués estat una flor que no fa estiu, com si no tingués prou talent. La seva cap l’anima a esforçar-se més i no l’accepten al seminari d’escriptors. Així el retorn de Nova York a casa és com el de la Ventafocs passades les 12 de la nit. La novel·la canvia l’escenari d’activitat frenètica de Nova York pel d’un tranquil sanatori amb persones apàtiques  sotmeses a electroxocs. La seva relació amb la mare, l’ambient de Boston, el seu promès afectat de tuberculosi, la situació de la dona que renuncia a la seva carrera per casar-se i tenir fills,  el periple pels sanatoris, els electroxocs, l’homosexualitat, la religió, són temes que es toquen a la campana de vidre. “Per la persona tancada a la campana de vidre, buida i quieta com un nadó mort, el món mateix és el malson”, diu l’autora. Aquest llibre és molt especial. Han passat anys des que Sylvia Plath el va escriure però els problemes dels que parla són actuals.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under La meva biblioteca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s