La ridícula idea de no volver a verte

La ridícula idea de no volver a verte

La ridícula idea de no volver a verte de Rosa Montero és un llibre deliciós, valent i íntim. L’autora repassa la vida de la científica Marie Curie, la seva intel·ligència amb una tenacitat gairebé sobrenatural li va valer dos premis Nobel. Rosa Montero, però, se centra més en la vida personal de Marie Curie. Ens parla de la viduïtat d’aquesta dona excepcional i el dolor que li va suposar perdre a la persona que estimava i ho contextualitza a l’època mentre, de passada, explica també el seu dol particular en una mena de confessions als seus lectors.

La ridícula idea de no volver a verte va més enllà d’una biografia de Marie Curie, la polonesa que va guanyar un premi Nobel de Física l’any 1903, amb el seu marit, Pierre Curie, i un altre de Química el 1911 en solitari. De fet, en tota la història dels Nobel només hi ha hagut una altra persona que n’hagi guanyat dos en dues categories diferents. El llibre, barreja de memòries, assaig, biografia i fins i tot novel·la analitza la personalitat de la científica que va descobrir la radiactivitat i la seva rellevància posant l’accent en el masclisme imperant en l’època i que, naturalment va perjudicar a Marie Curie i a moltes altres dones. S’explica com dues persones excepcionalment brillants es van conèixer casualment i van compartir la passió per la ciència i quan tot semblava perfecte, Pierre Curie  va morir atropellat.

La ridícula idea de no volver a verte comparteix algunes reflexions que la pròpia Marie Curie va deixar escrites mentre intentava superar el dol que se sumen a les que fa Rosa Montero, que relata aspectes del dol de la seva experiència, després que morís el que va ser el seu marit durant 21 anys, Pablo Lezcano. La ridícula idea de no volver a verte ens fa pensar en la mort, en la importància de compartir els sentiments amb les persones que estimem, en estar amb pau amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. Que ningú s’enganyi aquest no és un llibre trist, sinó tot el contrari. És un llibre que fa pensar. I així recordem Arafat i Litvinenko, l’exespia rus que va morir després d’ingerir poloni 210 i sentim la importància de la intel·ligència emocional mentre llegim unes pàgines, que se’ns acaben de seguida.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under La meva biblioteca

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s