El PSC de Blanes ha anunciat que s’embarca en un govern amb minoria i que no pactarà amb el seu soci “natural” EUiA-ICV. L’anunci em preocupa i no només per les acusacions de baixa estofa entre el PSC i EUiA-ICV que es poden llegir avui a EL PUNT sinó també pel futur de Blanes. M’explico.
1-) El govern del PSC en minoria em preocupa perquè vivim una crisi econòmica i també de model de poble molt greu. En moments difícils és quan tots ens hem d’arremangar i remar en la mateixa direcció. Des d’aquest punt de vista prefereixo que remi una majoria sòlida de 13 regidors que no pas només 9 de socialistes.
2-)El PSC ha guanyat les eleccions amb el compromís que remuntarem Blanes. Entenc que remuntarem vol dir que “remuntarem” després de 4 anys de govern de CiU i que, per tant, no tindria sentit cap pacte de sota mà amb CiU, tal com avui apunta EUiA-ICV. Per remuntar cal unió, o sigui que aquest seria un altre argument per un govern sòlid d’esquerres.
3-) Els personalismes. En moments de crisi, la lluita d’egos ha de quedar en un segon terme. Qui no sàpiga treballar en equip ha de marxar a casa. Per tant, deixem-nos de punyetes i tots a pencar per treure Blanes de la posició que ja fa massa anys que arrossega sense pena ni glòria. Hem de treure pit i reinventar-nos Blanes, fer-lo millor. La idea de la remuntada que apunta el PSC és bona i amb una majoria sòlida és millor. O és que encara no hem après la lliçó de la lluita de dos galls al mateix galliner? Què més haurà de passar perquè l’aprenguem?
4-) Per què l’esquerra sempre va dividida i CiU mai té manies en pactar amb el PP? Aquesta és una reflexió general, no local.
5-) Per tot plegat: per la crisi, perquè partim de més enrere que d’altres pobles i perquè hem de superar els personalismes preferiria un govern amb una majoria sòlida. Governar en minoria és difícil i a Blanes més. Per això jo preferiria un govern fort que es concentri amb tot el que ens uneix i que faci la vista grossa al que ens separa. Blanes s’ho mereix i nosaltres també.
laurajuanola 
Penso que l’argument del PSC és que pactarà amb tots i que entre tots remuntaran Blanes…
Govern de concentració?
Laura:
Què et fa pensar que un govern PSC-EUiA seria un govern coherent o cohesionat, com es diu ara? Que no vas sentir les declaracions intransigents d’en Salmeron el dia anterior a la ruptura de negociacions?
Portes prou temps fent periodisme a Blanes per haver elaborat una petita estadística dels acords municipals no unànimes, i hauràs vist que en aquests casos el nombre de coincidències entre PSC-EUiA o entre PSC-CiU no són gaire distants i si en treus les qüestions extramunicipals encara menys.
Si a això i afegeixes el propòsit del PSC de pactar les diferències amb uns i altres, que et preocupa? O no és preocupació, sinó molèstia ideològica?
Potser ens anirien bé quatre anys de pragmatisme i entre tots mirar de sortir el millor possible de tants anys de contraposicions ideològiques.
A hores d’ara encara hi ha gent que es creu que el PSC-PSOE és d’esquerres? Si us plau que sabem tots del peu que coixegen. A Blanes havia de ser diferent? Anem a casa a descansar. QUE FAREM AMB AQUESTA CLASSE POLITICA !, MENTIDERS
Sólo es una prueba más de que el PSC no es de izquierdas. Dejarle parcelas de poder a CiU, después de lo que ha hecho esta legislatura, es suicida y va contra lo que ha pedido el pueblo en las urnas. Los votantes castigan a CiU y el PSC lo indulta. Blanes lo pagará. Veremos qué obtiene el PSC (o alguien del PSC) a cambio de esto…
“Parcelas de poder a CiU”? Això on ho has llegit?
Més aviat: frenar les axigències del EUiA que vàren dir (ho pots llegir i escoltar) que no pactarien amb PSC si no els corresponien amb una determinada regidoria perquè ells tenien la persona adequada.
Vés per on el PSC creu que també té la persona adequada dins la seva llista. I com que era un ultimàtum…. vàren trencar.
El demés són i seran conseqüencies de l’intransigència.
Laura:
Que t’has jubilat?
Ja no participes al teu propi blog.
a: un altre blanenc:
Sí, sembla que sí. O que s’ha cansat.
Ha durat poc això… Haurem de buscar un altre blog “participatiu”